El Buda Sakyamuni impartí tres nivells d'ensenyaments depenent del potencial dels seus estudiants: Theravada -El Camí Angost, Mayahana-El Gran Camí, i Vajrayana-El Camí del Diamant. Les ensenyances estan enfocades als estudiant que veuen al Buda no com un Déu, una persona o una força externa, sinó com un mirall de la seva pròpia ment.

En essència, aquest camí té tres enfocaments: la devoció, els mètodes i la penetració en la realitat. La ment es reconeix a ella mateixa per mitjà del seu poder d'identificació, la seva energia o la seva capacitat d'adonar-se'n. Si el nostre mestre és de confiança, la meditació Guru-Yoga, és la forma de contacte més directa amb la il·luminació.

Aquests mètodes ens permeten incloure la meditació en les situacions més quotidianes de la vida i així d'aquesta manera, reconèixer la naturalesa de l'"aquí i ara" i activar totes les qualitats de l'estudiant. On sigui que hi hagi algun grau de devoció, la meditació del Guru-Yoga és la primera elecció significativa que el practicant ha de fer. La seva base és la confiança en què les coses són en essència pures, que no necessitem morir per ser en una Terra Pura, ni anar-nos-en a cap altre lloc per veure els budes i que l'únic que necessitem fer és eliminar els nostres propis vels.

El Buda despertà les qualitats inherents als sistemes energètics dels éssers. Emanant externament com budes individuals, masculins o femenins o transformant el seu propi cos en forma de llums en unió, donà accés als seus alumnes a una veritable retroalimentació il·luminada. Llavors, depenent dels seus desitjos i habilitats, podien meditar en les manifestacions pacífiques o protectores del desdoblament complet de la ment que fossin més adequades per ells i provocar, d'aquesta manera, els canvis tan desitjats que transcendeixen el nivell realment personal. 

Els mantres corresponents enllacen les seves vibracions amb els aspectes del Buda, desenvolupant qualitats alliberadores en la parla. Per mitjà de la fase de fusió amb els budes i de quedar-se en aquesta consciència sin centre ni límit, s'aconsegueix una claredat sense esforç. El reconeixement que l'espai i el gaudi són inseparables s'ha de desenvolupar posteriorment en l'experiència duradora del Mahamudra, sempre present a tot arreu i en totes les situacions.

La mateixa meta s'obté a través del camí de la penetració en la realitat última de les coses. Donat que no el no hi ha cap requisit previ, com que es facin llargs retirs, ni exigeix condicions físiques extremes com les que necessiten les pràctiques d'altres nivells d'ensenyances, és l'enfocament més adequat pel món modern, però també, el que menys temps triga a produir resultats.

Una vegada la ment es calma al dirigir tota la nostra atenció cap a la respiració, cap a un objecte ordinari exterior o cap a la figura d'un buda, la intuïció i la penetració en la realitat sorgeixen naturalment. A aquest espai-consciència que es desenvolupa en el camí de la penetració també el segueixen els quatre nivells del Mahamudra. La millor forma de reconèixer la ment en la vida diària és mitjançant la identificació amb un lama compassiu que estigui més enllà de la por.

Extret del llibre: "Las cosas como son", Lama Ole Nydahl.